Sobreviure al masclisme del món rural - Benvinguts a Territori Rural

Sobreviure al masclisme del món rural

Published Time: 2021-11-25T09:30:33+00:00

Imatge de la il·lustradora Ame Soler: "Tres voltes rebel"

Laura Español | 25 de novembre de 2021

Avui se celebra el dia mundial contra les violències masclistes. Però, què vol dir això? Probablement a tots ens ve al cap la dona maltractada, les violacions, els abusos… però la violència contra les dones comença molt abans que la violència física.

Una de les violències masclistes a la que s’enfronta la dona rural és la invisibilització del seu paper en aquest entorn. Recentment vam fer un article referint-nos a aquesta problemàtica que viuen les dones del món rural, i, per no continuar amb aquesta invisibilització, s’ha contactat amb diferents dones del món rural, per saber el seu testimoni sobre el tema que ens ajudin a escriure aquest article.

Testimonis del món rural

Parlem amb la Montserrat Peix, del Baix Ebre, que es dedica al cultiu d’oliveres, que ens explica la seva experiència treballant en aquest sector. La Montserrat explica que els micromasclismes formen part de la seva feina i del seu dia a dia. Ella treballa amb maquinària com motoserres i esquerradores, a més d’haver de carregar caixes d’olives de fins a 40 quilos.

Al preguntar per exemples de masclismes en el seu dia a dia, ens narra ràbia l’últim que li ha passat: “Fa unes setmanes vaig anar al cap perquè m’havia tallat amb la motoserra, i l’infermer em va dir que “clar, és que una dona amb una motoserra…” li vaig dir que ho repetís, però no ho va tornar a dir”. O com quan va anar a comprar una esquerradora de ganxo, una màquina per recollir olives que pesa 14 kg i que s’ha de portar a pes per a utilitzar-la. El venedor li va proposar una esquerradora de palmitos perquè “pesa menys i t’anirà millor”, i haver d’insistir per poder comprar la que ella volia, l’esquerradora de ganxo que pesa 14 kg. Comentaris d’aquest tipus formen part de la seva quotidianitat, des de l’infermer del CAP fins al venedor de maquinària, que no li vol vendre les màquines que ella vol per motius tan banals com que “pesen molt” o “qui la farà servir?”.

Aquests comentaris, fets des d’una visió masclista i el prejudici de què per ser dona no té la força necessària per utilitzar certa maquinària, a vegades són el motor que la fa seguir, per demostrar que pot amb això i més. Que tornar a la botiga a dir-li al venedor que ja portava 6.000 olives recollides amb l’esquerradora no s’hauria de viure com a una victòria o una manera de demostrar que vals per la feina. I aquí està el problema, que malauradament és compartit amb altres sectors: a les dones se les qüestiona, han de demostrar tres vegades que són vàlides.

Invisibilització a través de la roba i la maquinària

Una de les coses que m’explica la Montserrat i que em deixa al·lucinada és que no es fabrica roba especialitzada per pageses. Les talles dels guants comencen a la talla 10, quan la majoria de les dones porten talles de la 7 a la 9 aproximadament, si no més petites. Els monos estan fets i pensats per a homes, amb talles grans en les quals a una dona l’hi sobra tela per tot arreu. L’únic lloc on aconsegueix la roba per la feina és a cases especialitzades en roba de treball, que ara comencen a fer roba centrada en la jardineria i els vivers.

Us imagineu una manera més pràctica d’invisibilitzar? De llençar el missatge que aquest “no és sector per dones”? Jo no. I tot això deixant de banda el fet que la maquinària no està pensada perquè la utilitzin les dones, no hi ha mides petites, la distància entre botons és massa llarga per a la mà d’una dona, i ja no parlem del pes i la grandària.

Aquest tema és el primer que m’explica la Sonia Morell, ramadera amb porcs d’engreix al Pla d’Urgell. És tanta la falta de roba de treball per a pageses que només existeixen dues empreses que en fan: una al Canada i una altra a Alemanya. Fet que em fa pensar que és una problemàtica global.

La Sonia està començant un projecte en el qual crearà, junt amb la seva sòcia, roba per la dona del sector rural. Es tracta de granotes especialment per a elles, que portaran bordades les frases masclistes que han hagut d’escoltar mentre treballaven al camp.Granotes que no farà falta treure-se’ls sencers pel simple fet d’anar al lavabo, i que “ens permeti portar roba maca,sentir-nos femenines i veure’ns bé mentre treballem”.

L’experiència de la Sonia amb el masclisme al món rural ha sigut breu (per sort), gràcies al fet que el seu pare, qui portava la granja abans que ella, ha sabut fer un pas al costat i l’ha deixat fer i desfer, sense témer que s’equivoqués. Esmenta que té moltes companyes que continuen es